{"id":7305,"date":"2020-11-17T10:22:29","date_gmt":"2020-11-17T09:22:29","guid":{"rendered":"https:\/\/www.ilerfred.com\/el-caqui\/"},"modified":"2022-03-17T15:13:45","modified_gmt":"2022-03-17T14:13:45","slug":"el-caqui","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ilerfred.com\/ca\/el-caqui\/","title":{"rendered":"El Caqui"},"content":{"rendered":"

Per:\u00a0\u00a0Laia Torregrosa Sauret (Resp. Dept. R+D)<\/em><\/p>\n

Industrial Lleidatana de el Fred SL (ILERFRED)<\/strong> ha realitzat diferents estudis d’investigaci\u00f3, centrats principalment en la millora dels par\u00e0metres de la qualitat de la fruita.<\/p>\n

 <\/p>\n

1.Introducci\u00f3<\/b><\/span><\/p>\n

El caqui<\/strong><\/span> amb nom cient\u00edfic Dyospyros kaki<\/em>, \u00e9s comunament conreat en regions c\u00e0lides (Fig. 1). El caqui \u00e9s originari de la Xina, on s’ha cultivat durant segles. Havent-se est\u00e8s el seu conreu cap \u00a0a Corea i a el Jap\u00f3, on es van desenvolupar varietats addicionals. Existeixen m\u00e9s de dues mil varietats diferents d\u2019aquesta fruita. A mitjans del 1800 es va introduir als Estats Units i no va ser fins a finals de segle XIX que va fer-ho a Europa.<\/p>\n

Xina \u00e9s el principal productor de caqui a escala mundial amb una producci\u00f3 de m\u00e9s de 3 Mt el 2019, en segon lloc, per\u00f2 a molta dist\u00e0ncia es troba Espanya amb una producci\u00f3 de \u00a0482.646\u00a0t. A Espanya, la Comunitat Valenciana disposa de la principal \u00e0rea de cultiu de caquis del pa\u00eds amb una producci\u00f3 de 431 kt, seguida d’Andalusia amb 44 kt, i de Catalunya i d\u2019Extremadura amb una producci\u00f3 de 1.8 kt (MAPA, 2019). Espanya se situa com el primer exportador mundial d\u2019aquesta fruita gr\u00e0cies als aven\u00e7os de les tecnologies postcollita<\/strong>.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Figura 1<\/span> <\/i><\/b>Imatge de caquis. <\/i>https:\/\/michalhorowitz.com\/persimmon-apple-crisp\/<\/i><\/a><\/p>\n

El caqui \u00e9s una fruita molt beneficiosa per a la salut, \u00e9s rica en carotenoides, fibra i vitamines A i C (Taula 1).<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
Taula 1 <\/i><\/b><\/span>Valors nutricionals per 100 g de caqui<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
Aigua<\/span><\/td>\ng<\/span><\/td>\n80.32<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
Energia<\/span><\/td>\nkcal<\/span><\/td>\n70<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
Prote\u00efna<\/span><\/td>\ng<\/span><\/td>\n0.58<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
Greixos totals<\/span><\/td>\ng<\/span><\/td>\n0.19<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
Carbohidrats<\/span><\/td>\ng<\/span><\/td>\n18.59<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
Fibra<\/span><\/td>\ng<\/span><\/td>\n3.6<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
Sucres\u00a0<\/span><\/td>\ng<\/span><\/td>\n12.53<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
Calci<\/span><\/td>\nmg<\/span><\/td>\n8<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
Ferro<\/span><\/td>\nmg<\/span><\/td>\n0.15<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
Magnesi<\/span><\/td>\nmg<\/span><\/td>\n9<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
F\u00f2sfor<\/span><\/td>\nmg<\/span><\/td>\n17<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
Potassi<\/span><\/td>\nmg<\/span><\/td>\n161<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
Sodi<\/span><\/td>\nmg<\/span><\/td>\n1<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
Vitamina A<\/span><\/td>\n\u03bcg<\/span><\/td>\n81<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
Vitamina C<\/span><\/td>\nmg<\/span><\/td>\n7.5<\/span><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

*Font: (USDA, 2019)<\/strong><\/em><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

La caracter\u00edstica identit\u00e0ria del caqui \u00e9s la seva astring\u00e8ncia en la collita. L\u2019astring\u00e8ncia \u00e9s una sensaci\u00f3 t\u00e0ctil i no de sabor, la qual dep\u00e8n del contingut de tanins. Els tanins s\u00f3n compostos polifen\u00f2lics, m\u00e9s o menys complexos, d’origen vegetal. Els tanins del caqui s\u00f3n d’un pes molecular particularment alt i la barreja cont\u00e9 suficients grups d\u2019 hidroxil fen\u00f2lics per causar una sensaci\u00f3 astringent (sequedat i arrugament) a la boca (Fig. 2). Per\u00f2 no totes les varietats s\u00f3n astringents, dep\u00e8n del nivell de tanins solubles en la collita. Es consideren astringents aquells cultius que en la collita tenen entre un 0,5 i 1% del seu pes fresc de tanins solubles i no astringents aquells que tenen un nivell inferior al 0,03% del seu pes fresc. Els caquis es poden dividir en quatre grups depenent del nivell d’astring\u00e8ncia i de la pol\u00b7linitzaci\u00f3 variable a la collita (Novillo et al., 2016):<\/p>\n

 <\/p>\n