Per: Laia Torregrosa Sauret (Resp. Dept. R+D)
Industrial Leridana del Frío SL (ILERFRED) ha realitzat diferents estudis d’investigació, centrats principalment en la millora dels paràmetres de qualitat de la fruita. Els estudis s’han dut a terme a través d’un doctorat industrial (2015 DI 36), realitzat juntament amb la Universitat de Lleida (UdL) i l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA). Alguns d’aquests resultats estan publicats en revistes d’alt impacte mundial, com ara el que porta per títol: ‘Distribució espacial dels components del sabor i els antioxidants en la polpa de peres ‘Conference’ i la seva relació amb la susceptibilitat als patògens postcollita’. Publicat a la revista Postharvest Biology and Technology, amb referència:
Torregrosa, L., Echeverria, G., Illa, J., Torres, R., Giné-bordonaba, J., 2020. Spatial distribution of flavor components and antioxidants in the flesh of ‘ Conference ’ pears and its relationship with postharvest pathogens susceptibility. Postharvest Biol. Technol. 159. https://doi.org/10.1016/j.postharvbio.2019.111004
En aquest estudi es va avaluar la distribució espacial de la matèria seca, la producció d’etilè, la taxa de respiració, la quantitat de sucres, d’àcids orgànics i d’antioxidants, l’emissió de compostos orgànics volàtils (COV) i el creixement de fongs (Penicillium expansum i Rhizopus stolonifer) en quatre rodanxes de polpa de pera ‘Conference’ tallades al llarg del seu radi equatorial.
Les peres ‘Conference’ (Pyrus communis L.) es varen collir l’agost de 2018 en un camp comercial prop de Lleida. La fruita es va recol·lectar en la seva maduresa òptima comercial, d’acord amb les recomanacions dels productors locals. Avaluada bàsicament en termes de fermesa i contingut de sucres (fermesa 55-65 N i sòlids solubles totals> 13%). Es van seleccionar 108 peres lliures de defectes i de mida uniforme i es van dividir en 3 grups de 20 fruites cadascun, més 2 grups de 24 fruites cadascun. Es va utilitzar un grup de 20 fruites per avaluar el seu contingut de matèria seca, de sucres, àcids orgànics, i la seva capacitat antioxidant i fenols. Un altre grup es va utilitzar per avaluar la producció d’etilè i la respiració, i l’últim grup de fruita es va utilitzar per avaluar el contingut de COV. En els 2 grups de 24 fruites es va avaluar la capacitat de creixement de P. expansum i R. stolonifer al llarg de diferents ubicacions espacials.
De cada fruit es va extreure un cilindre de polpa en la direcció radial, zona equatorial, des de l’exterior del fruit fins al cor. Cada cilindre tenia 11 mm de diàmetre i 24 mm de longitud. Es va extreure la pell i es va tallar el cilindre en 4 rodanxes iguals, de 6 mm d’altura cadascuna, anomenades I, II, III i IV i corresponents a les 4 posicions espacials considerades en aquest estudi, on I és la zona de sota la pell (vegeu figura 1).
Figura 1 Metodologia utilitzada per a l’extracció del cilindre equatorial i la divisió en rodanxes a la pera ‘Conference’. La pell es trobava a la banda esquerra de la rodanxa I (Torregrosa et al., 2020).
Dels resultats de l’estudi es destaca que la fructosa, sucre dominant seguit de la sacarosa i la glucosa, va mostrar un perfil decreixent gairebé lineal des del tall exterior cap al nucli (Fig. 2A). L’àcid màlic i l’ascòrbic van tenir el major contingut en la rodanxa exterior (I), mentre que l’àcid cítric va romandre pràcticament constant en les diferents zones analitzades (Fig. 2B). A més, es va trobar una tendència comuna en la distribució espacial per a l’emissió d’etilè, la producció de CO2, la capacitat antioxidant i els compostos fenòlics totals (TPC) amb un mínim a la rodanxa de la banda de la pell (I) i un màxim a la rodanxa propera al nucli (IV) (Fig. 2C i 2D).
Es van identificar vint-i-nou compostos orgànics volàtils mitjançant la microextracció en la fase sòlida (SPME, per les sigles en anglès), encara que només sis d’ells van mostrar diferències significatives entre les diferents zones. El contingut en els COV es va relacionar amb la susceptibilitat del teixit als patògens postcollita esmentats anteriorment, mitjançant una anàlisi estadística multivariant. La polpa de la fruita de les seccions internes fou més propensa al creixement de P. expansum, mentre que la secció que es troba sota la pell presentava la incidència més gran de R. stolonifer. Amb base als resultats d’una regressió de mínims quadrats parcials, es van seleccionar quatre volàtils presents naturalment en la polpa de la pera: 2-ethyl-hexanal, butil hexanoate, hexanal i 1-butanol. Es van inocular in vitro, en diferents concentracions, per investigar la seva efectivitat per controlar la floridura blava causada per P. expansum i la podridura tova causada per R. stolonifer (Fig. 3). Es va trobar un control complet del P. expansum amb l’aplicació de 2-etil-hexanal i hexanal, mentre que l’1-butanol va mostrar un efecte fungicida total contra el R. stolonifer.
Figura 2 Contingut, referit a la unitat de massa fresca de polpa, de: A) sucres: fructosa, glucosa i sacarosa, B) àcids: màlic, cítric i ascòrbic (eix dret marró), C) capacitat antioxidant mesura per l’assaig de Potencial Reductor Fèrric (PRF) i D) compostos fenòlics totals en les diferents zones distribuïdes espacialment de la pera ‘Conference’. Les barres d’error indiquen la desviació estàndard per n = 4. A cada gràfic, els valors mitjans amb la mateixa lletra no són significativament diferents d’acord amb l’anàlisi de variància (ANOVA) i la prova HSD de Tukey (P <0,05). Les línies horitzontals representen les mitjanes ponderades (Torregrosa et al., 2020).
Figura 3 Foto de l’assaig in vitro, plaques petri inoculades amb P. expansum. Es van aplicar diferents concentracions de vapors de butil hexanoate al filtre de paper disposat dins la placa (Torregrosa et al., 2020).
Aquest estudi permet realitzar un pas cap endavant en la comprensió de com els compostos bioquímics es distribueixen espacialment al llarg del radi equatorial de la pera ‘Conference’. Així com l’ús de compostos naturals per combatre els principals patògens durant la postcollita de la pera. Els resultats presentats en l’article publicat donen un valor afegit a la indústria de productes mínimament processats en fresc o de quarta gamma (Hortalisses i fruites fresques conservades inicialment en atmosfera
controlada o en conservació en general, netes, trossejades i envasades per al seu consum. El producte manté les seves propietats naturals i fresques, però amb la diferència que ja ve rentat, trossejat i envasat.), i podrien millorar la seguretat alimentària utilitzant compostos naturals capaços d’inhibir els principals patògens posteriors a la collita.
